La Torreta, Roca d'Auró i Cogulló d'Estela - Juny'12

Dia festiu a la feina i que millor que aventurar-me a descubrir un trocet més de Catalunya. Aquesta vegada me declinat per un territori al costat de Berga, al sud-est dels Rasos de Peguera i ben aprop del Santuari de Queralt. Així doncs, tot cap a dins al cotxe, companyes d'aventures incloses i direcció cap a Berga.

Tenia força clar que el trencall que tenia d'agafar a la autovia C-16/E-9 era just després de passar Berga i avanç d'arribar al túnel, s'indica direcció al Santuari de Queralt. Just avanç d'arribar al santuari ja trobem un trencall que ens indica direcció a Espinalbet, seguirem la carretera fins arribar al poble, el creuarem totalment muntanya amunt fins arribar al Santuari de Corbera (1428 m).

Santuari Corbera Primari, punt de partida

Indicació PR C-73

Sender

Amb l'aigua i la fruita carregada a la motxilla i el gps apunt iniciem el recorregut sota el pal indicatiu seguint la direcció del PR C-73 per un sender a mà dreta força empinat fins a topar-nos amb un camí més ample on el seguirem cap a l'esquerra amb una lleugera baixada fins arribar a Can Déu (1544 m), un mas en ruines acompanyat per unes vaques molt simpàtiques i unes mirades força profundes, es pasen una mica les ganes de parar a observar el mas, tot i que nose si em miraven pitjor a mi o a les gosses... continuem amb tot d'ulls clavats al clatell i pasem un parell de cables de pastures per el camí senyalitzat. Arribem a Ca les Planes (1550 m), un altre Mas gairebé en pitjor condicions que el primer, però amb bones zones de sombra gratificants. Continuem per un sender al costat d'un antic riarol, al costat dret del Mas, tot cap amunt intentant no perdre els punts de referència. En principi la ruta a seguir passavem per la Font del Tagast, però me la vaig saltar ja que vaig fer un petit rodeo per dins el bosc involutariament fins a tornar a trobar el sender. Tot el tram desde l'últim Mas fins a una senyalització on ens indica la Collada de Corbera es compont d'una ascenció pronunciada. 

Can Déu i els tres cims al fons

Vaqueta simpàtica

Ca les Planes

 Seguint el cartell indicatiu e iniciem un sender planer i humit on passarem per la Font de la Cresta, aviat el caminar planer s'acaba al arribar a un pla, al de la Collada de Corbera (1736 m), on trobarem un senyal indicatiu groc a mà esquerra, el seguim muntanya amunt per l'interior del bosc, en que en un tres i no res localitzarem un sender, a partir d'aquí pujada de la bona però força amena ja que es va descobrint, de nou, els tres pics a assolir, així com també el tram de sender rocós que mica mica s'obre camí al arribar al Pla de la Basa (1877,9 m), caracteritzat per una bassa fangosa on les gosses disfruten d'alló més omplint-se de fang de d'alt a baix, com també dels prats verds oberts per corretejar e investigar per tot arreu, tot i que per dins els boscos anteriors ja les havia perdut un parell de cops. Seguim per el sender senyalitzat direcció Rasos de Peguera, passarem per un bosquet i continuarem per un pla inclinat ben verd i amb un ramat d'isards observant-nos desde la distància, que poc els i va durar, ja que les gosses no tenien més feina que anar a visitar els animals "lugareños" i aquests no estaven molt per visites així que van marxar corrent.

Font de la Cresta

Pla de la Basa

La basa... jeje

Sabrem que arribem a la Collada dels Rasets (1942,3 m) al trobar-nos amb un camí ample ben marcat sobre el prat verd, el seguirem cap a la nostre esquerra endinsant-nos en un bosquet i que de cop i volta ens trobarem amb la torre de telecomunicacions davant nostre i el Cim de la Torreta (1985,5 m), tot i que els mapes marca Roca d'Auró i per mi la Roca d'Auró és el "pedruscu" que tenim just al nostre davant, avanç del Cogulló d'Estela. Fem una petita parada per fer quatre fotografies, observar el paisatge, beurar a les bèsties i menjar alguna fruita, com també per descobrir el camí a seguir. Només girar el cap observo un sender força empinat i continuo la meva ruta per aquí, als 2 metres m'arrapenteixo. 

Collada dels Raseta i camí a seguir

Vistes des de la Torreta

La Torreta

Una fortísima pendent es presenta davant nostre, les gosses passen moments una mica complicats tot i que són unes autèntiques cabretes el pendent pronunciat i el desprendiment continuat del terreny fan molt complicat el descens, el faig ben enganxada al terra i buscant punts de recolzament, mica en mica vaig baixant tenint ben present el fons rocos i punxagut del meu davant i que una caiguda no seria gaire agradable. Puc respirar tranquila arribada a tota aquesta llengua rocosa on es marca un sender entremig, el segueixo pasant per avencs aguts i per haver, tot i que no localitzo cap ja que tinc prou feina en esbrinar el camí a seguir per punts indicatius de pedres fins a topar-me amb marques de pintura grogues amb ratlles perpendiculars vermelles, les segueixo i emprenc el camí d'ascenció a la Roca d'Auró. Un petit tram amb una cadena és lo més agosserat que em trobo, tot i que després del descens de la Torreta tot lo demés és bufar i fer ampolles. Després d'unes petites grimpades arribem al Cim de la Roca d'Auró (1948,3 m), una altre merescuda parada de recuperació de força i neurones després del petit i "perillós" tram per arribar fins aquí.

Pujada a Roca d'Auró

Roca d'Auró

Roca d'Auró

 Baixem del cim per el mateix camí i ens posem a buscar el sender cap a l'últim pic, per variar ens perdem una mica per una mala orientació ja que de cop m'en adono que estic tornant a pujar al mateix pic per una altre banda, i em fa pensar que podia haver-lo baixat per una altre banda, però "a lo echo pecho", giro cua i a tornar a buscar les senyals del bon camí, intueixo el camí segons la direcció i em topo amb una petita collada, el Coll d'Estela (1783,8 m), des d'allà ja es veu clarament el sender per on continuar al costat d'un vallat de ramat fins a la pronunciada pujada de sender en roca del Cogulló, quatre grimpades mal fetes i un tram de cable molt senzill i ja som al cim !! Cogulló d'Estela (1869,5 m) assolit !! Les pobres gossetes ben amagades sota la creu agafant el màxim de sombra possible i jo disfrutant d'unes vistes magnífiques en un lloc fantàstic, des dels altres cims el paissatge és el mateix, pero aquest té alguna cosa especial... potser és una tonteria però personalment ho vaig sentir així.

Camí al Cogulló

Cogulló d'Estela

Cogulló d'Estela

Tornem al Coll d'Estela per el mateix camí i tranquem a mà dreta per un camí ample rodat, el baixem fent el seu ziga-zaga, pel camí ens trobem un entrant d'un sender, el podem agafar o no, ens portarà al mateix lloc però en línea recta, si decidim agafar el sender arribarem a un punt on ens trobarem el camí rodat a mà dreta i un altre que continua a mà esquerra, agafem el segon i el seguim, passant a ser sender i arribarem al Mas de Ca les Planes, des d'allà només ens falta recorre el camí d'anada on tornarem a passar per Can Déu amb les seves amables vaquetes, fem una mica d'humor amarillo per passar-les i ja directes cap al Santuari de Corbera.

Se fini !! Una molt bona ruta amb canvis constants de paratges, pendents, trams i sol, força sol. Estirem una mica, les goses fan els seus estiraments paculiars d'empotrar-se al terra amb tot el seu cos per agafar la fresca de la terra i cap a dins al cotxe a empendre el viatge de tornada cap a casa !