Un diumenge més llevant-nos a hores matineres, preparar menjar, begudes, estris, gossos, i tot cap a dins al cotxe ! Posem rumb a Sant Julià de Cabrera, una petita esglèsia al mig del no res, poc després de passar Roda de Ter i just avanç d'arribar a Cantonigrós. Seguim el GPS i en una hora i mitja escassa arribem, això si, el tram final ens fa anar per un camí de terra que ens podiem haver estalviat si haguéssim seguit la intuició humana, d'anar per un camí asfaltat tot passat el Pont de les Perxes.
Arribats a Sant Julià de Cabrera (997 m), envoltada en les seves proximitats per petites explotacions ganaderes de pastureig, aparquem al cotxe al costat de l'esglèsia i despleguem tot l'equip material, alimentari i cani. Comencem a caminar per el camí asfaltat per on hem arribat, fins arribar al Collet de Sant Julià, allà ens trobarem tot un seguit de trecalls a seguir i nosaltres agafarem el més estret i més empinat que queda a la nostre dreta, endinsant-se directament a la muntanya. Ens espera una forta pujada amb punts de petites grimpades, les zones de sol i obagues es van alternant fent que el ascens sigui soportable (això ens passa per no sortir més d'hora de casa...), poc a poc es van divissant les fabuloses vistes de la Serra de Cabrera, amb el seu imponent penya-segat.
 |
| Sant Julià de Cabrera |
 |
| Ascens passat el Collet de Sant Julià |
En un obrir i tancar d'ulls, arribem al Pla del Prat (1334 m), un pla que comença inclinat i sense gespa amb uns importants arbres i que sense adonar-te es converteix en una zona verda i humida molt agradable després de la curta i forta pujada. Ens topem amb un pal indicatiu i seguim el camí indicat per la Serrica, avanç de continuar ens topem amb la Font de l'Osca, on els gossos disfruten d'allà més empapant-se de fang i bebent "aigua" mentres ens els mirem pensant "qui pogués ser gos!". Passem tot el prat i un tram de bosqueig i arribem al pre-cim, un lloc amb unes vistes increibles de tota la Serra de Cabrera, l'ante-sala del petit tram rocós que ens espera.
 |
| Inici del Pla del Prat |
 |
| Font de l'Osca |
 |
| Indicatiu de rutes en el Pla del Prat |
Baixem per uns metres empinats i rocosos i pasem per una passarel·la de roca amb una barana molt ben trobada, continuem per un puja-baixa de roques i en quatre salts ens situem al Cim de Santa Maria de Cabrera (1376 m). Cal dir que és un tram sense gaire dificultat, però qui no estigui gens acostumat o tingui vèrtic pot ser dificultós. Ens entretenim una mica al cim per gaudir del paissatge i fer quatre fotografies, caminem quatre passes i davant nostre un paissatge realment únic, una passarel·la de roca natural en que la seva banda esquerra es despren un bosc en descens i a la seva dreta el penya-segat que hem estat divisant tota l'estona, realment em va cautivar.
 |
| Pasarel·la inicial |
 |
| 2n Tram de la Serrica en sentit contrari a la ruta |
 |
| 2n Tram vist des del sentit de la ruta |
 |
| La Serrica i Santa Maria de Cabrera |
 |
| Vistes al buit |
 |
| Cim Santa Maria de Cabrera |
Passat el tram de la Serrica arribem al Santuari de Santa Maria de Cabrera, amb una verda esplanada al capdavant i grans arbres per refugiar-se del sol. Entrem a xafardejar la petita esglèsia i ens quedem a fora en un banc a menjar una mica i beurar el bestià.
 |
| Santuari de Santa Maria de Cabrera |
 |
| Interior |
Reprenem el camí sota el pal indicatiu que tenim just davant d'on dinavem, indicant el Coll del Bram, descens per la zona obaga-nord amb convinació de rampes i escales de roca (tenim l'opció d'anar per la zona de darrera l'esglèsia que comença amb un senderó i segueix amb tot d'escales empinades), arribem en un punt on es situa una petita tirolina per transportar els aliments i materials cap al Santuari, deixem de banda el camí rodat que ens trobem davant nostre i continuem per un sender situat a la dreta , arribem al Coll del Bram (1231 m), punt de trobada amb les escales empinades esmentades avanç, tornem a girar a la dreta i emprenem el penúltim tram de baixada per un sendero fluid i sense complicacions fins arribar als prats verds pròxims a Sant Julià. En un punt senyalitzat dubtem en seguir recte o pendre el camí de la nostre esquerra, veient les previsions de vaquetes en tot el prat, decidim continuar recte i fer una mica de volta per evitar els trobaments de les vaques amb els gossos, ja que un d'ells no els hi té motla confiança i encara tindriem de marxar corrents. Al cap de pocs metres tornem agafar el camí asfaltat i en res tornem a estar a Sant Julià de Cabrera.
 |
| Camí de baixada al nord |
Ens acomodem al porxo de l'esglèsia per dinar amb tranqulitat, mentres els gossos descansen gustosament sobre la verda gespa. Ens muntem tots al cotxe, i agafem forces mentre ens dirigim a Cantonigrós.
Entrem al poble per la primera sortida que ens trobem i seguim el carrer principal (camí Reial) i a la tercera cruïlla ja ens topem amb un cartell que ens indica la Foradada. Seguim per el carrer fins al camp de fútbol i deixem el cotxe ben aparcat a l'ombra. Iniciem al camí en en poc més de 1,5 km de camí i escales en ziga-zaga arribem a la Foradada. Estava vist que aquelll dia era dia de llocs amb un encant únic, una maginifica cascada governava un petit congost ... foradat, amb una inmensa piscina-platja natural que els gossos van tarda zero coma en estar ben molls. Per un sender amagat a l'esquerra es pot arribar fins al forat característic i jugar-te-la en posar-te sota la cascada, ja que el terra es molt relliscant i la caiguda (tot tenint l'aigua a sota) no deuria ser de molt bon caure. Gaudim una mica més de la frescor del lloc i reprenem el camí de tornada al cotxe.
 |
| Indicatiu |
 |
| La Foradada |
 |
| El forat ! |
 |
| Interior del forat al costat de la cascada |
 |
| Salt d'aigua La Foradada |
Un dia molt ben aprofitat i satisfactori ! Rutes lleugeres amb unes recomenses desmesurades en comparació a la dificultat del terreny, solsament el que s'ha de tenir en compte és el tram de la Serrica a Santa Maria de Cabrera i poca cosa més, ah si, gaudir molt dels paissatges !!
Com sempre us deixo l'enllaç de la ruta:
No hay comentarios:
Publicar un comentario