Sadernes, Sant Aniol d'Aguja, Salt del Brull, Salt de la Núvia - Agost'12

Per segon any consecutiu vam passar uns dies d'escalada al preciós indret de Sadernes, un lloc força deseconegut per tothom, però com a primer destí de molts escaladors. En l'estada anterior vem dedicar el 80% del temps en escalar i la resta en dormir i realitzar una petita ruta amb el 4x4 per descobrir una mica el territori d'una forma ràpida i gens cansada.

Escut de Sadernes

Sadernes es troba en direcció nord un cop passat Montagut, cal dir que "solsament" hi trobarem un camping (on ens allotjarem), un hostal, l'esglèsia, zones habilitades per a parkings de cotxes i un enorme territori gairebé verge.

Hostal de Sadernes

En aquesta ocasió, la nostre finalitat era la mateixa: escalar. Però no podia permetre marxar de Sadernes sense complir una ruta a peu per aquells paratges tan maravellosos. Així que el dia d'arribada al camping, vem montar la tenda i deixar les coses al seu lloc i vem iniciar la ruta on pasariem per llocs preciosos.

Iniciem al ruta a Sadernes mateix, (sense perdre de vista les marques grogues i en el seu defecte les de color verd i taronja), en que el primer que ens trobem és l'esglèsia de Santa Cecília de Sadernes (297 m), seguim el camí de terra que ens baixa fins a la valla d'entrada a la pista forestal (amb anterioritat era permés entrar amb el cotxe a partir de les 17h fins a les 9h, però s'ha acabat prohibint totalment), així doncs, continuem la pista trobant-nos amb el primer pàrking on just després creurem el Pont dels Aures,límit dels municipis de Sales de Llierca, Montagut i Oix. Pujarem suaument fins creuar el segon aparcament, entremig de les rieres d'Escales i de Sant Aniol i travassem un pas entre dues penyes (Portell d'en Roca) on pasa per sota el castell s'Espasa on hi ha una magnifica cinglera equipada per l'escalada.

Santa Cecília de Sadernes

Pont dels Aures

Continuem endavant, trobant-nos amb el tercer pàrking, un lloc hombrejat anomenat Hort d'en Roca, punt de disperció per a moltes vies d'escalada on nosaltres passarem següents dies, seguim la pujada suau de la pista fins trobar-nos un pal indicatiu a la nostre esquerra juntament amb un sender de baixada, el qual ens portarà fins al Pont de Valentí (333 m)* i creuant el pont ens trobarem amb l'antic hostal de Ca la Bruta o de les Mosques.

Pont de Valentí

Al topar-nos amb la paret, girarem a la dreta, seguint el sender paral·lel a la riera, una mica més endavant ens trobarem amb una altre bifurcació que ens pot portar a Talaixa, seguirem per el camí de la riera fins arribar a un camí, on just davant del nostre sender ens trobem amb unes escales de fusta que ens permetran seguir el nostre itinerari. Seguim endavant i veiem que en pocs metres segueix paral·lel a un camí, la pista de la Muntada, el qual tindrem de creuar, previament em baixat unes altres escales de fusta. Ens trobem amb un petit aparcament i un pal indicatiu de la ruta que ens indica creuar la riera fins arribar a la resclosa del Gomarell (375 m), una coqueta resclosa amb una bellesa única i tímida. Aquest serà el punt de bifurcació del nostre intinerari, el qual decidim continuar "recte" per el sender d'on proveniem.

Escales de fusta a seguir

Indicacions

El Gomarell

El Gomarell

Sender al Gomarell

El sender segueix amb pujada per la borada dreta de la riera, amb unes aigües profundament cristalines i fresques, entre un entremat de sender rocós, humit, bosquejat i molt agradable, un auntèntic paratge de conte de fades, en relativament poca estona arribem al Gorg d'en Citró (428 m), una altre bellesa de lloc per descansar, pendre un bany i admirar. Creuem la riera per el gorg, en que també es pot donar una mini-volta i passar pel seu pont penjant.

Del Gomarell al Gorg d'en Citró

Gorg d'en Citró

Des del pont penjant

 Passat el gorg, continuem riera amunt per el frondós bosc fins arribar a una petita plana sense arbres en que continuarem el camí a la dreta fins arribar al pont penjat de Sant Aniol. Creuem el pont i ja hem arribat a Sant Aniol d'Aguja (460 m), on ens trobem amb l'esglèsia molt ben conservada i al seu davant Cal Sastre, antiga rectoria i refugi, actualment en estat ruinós, tot i que es manté en peu, tot una obra d'edificació. En la seva esplanada i trobem la Font de Sant Aniol, una bona recompensa després del camí recorregut. Fem una petita parada per recuperar forces i seguim endavant per el petit senderó que cau just darrera de la font a mà dreta.

Pont penjat a Sant Aniol

Cal Sastre, Sant Aniol

Sant Aniol d'Aguja

Part posterior de Cal Sastre

Font de Sant Aniol

Emprenem el senderó que ens fa travessar un heliport i en un obrir i tancar d'ull ens porta al Gorg Blau de Sant Aniol (515 m), un fantàstic gorg de somnis, molt concorregut tenint en compte on està situat i la caminata que s'ha de fer per arribar-hi, això només vol dir el gran valor que té aquest indret. Fem una mica el xafarder i veient la casi impossibilitat de fer una assentada tranquilament, seguim al camí. Just avanç de baix al gorg tenim de seguir el sender endavant on vem trobar les marques verdes i taronges en les roques del davant, un tram una mica "arriscat" que ens porta al cap d'amunt del salt del gorg i on seguirem per el vell mig de la riera, trobant-nos amb tot un seguit de conques que forma la riera fins arriba al esperat Salt del Brull (uns 522 m, ja que la senyal de gps es perd en el Gorg Blau i no es va a tornar a retrobar fins a la tornada), un salt de 30 metres d'altura que lamentablement no vem podem disfrutar donat de la poca aigua que hi havia, tot i així, un lloc fabulós. Tornem endarrera, i avanç d'arribar altre cop al Gorg Blau, ens parem en una de les conques de la riera a donar-nos un banyet, a dinar i a descansar.

Gorg Blau de Sant Aniol

Salt del Brull

Banyet entre el Salt del Brull i el Gorg Blau

Des del salt del Gorg Blau

 Només ens quedava el camí de tornada, el més dur, retornant a la Font de Sant Aniol vem agafar el camí que queda darrera la font, però aquest cop a la seva esquerra, on de seguida trobarem les marques verdes i taronges, un bon camí de forta pujada ens espera d'aquí en endavant, passant llengües de pedres i boscos increibles amb els seus petits incisos d'humanitats marcats per construccions semiderruides de pedra seca fins arribar al Salt de la Núvia (550 m) on tot això gairebé desapareix donant un sender abocat a la seva esquerra per un gran penyasegat, on anem amb tots els sentits per no fer un pas en fals, tot i que no és de lo pitjor que em vist, des dàquí es pot observar tots els gorgs que va formant la riera, un sense fi. En una marcada cantonera en direcció a la dreta, comencem el descens més pronunciat, tornant a agafar els paisatges abandonats avanç del salt, bosc, bosc i més bosc, fins arribar altre vegada al Gomarell.

Edificació de camí al Salt de la Núvia

Salt de la Núvia

Gorg d'en Citró des del sender del Salt de la Núvia

Sender Salt de la Núvia

 Desde el Gomarell solsament vem seguir el camí d'anada, amb menys forces però remirant el paissatge per si a la primera passada ens aguessim deixat algun detall, creuem el Pont de Sant Valentí i retornem a la pista ample, amb els parkings corresponents fins arribar a la majestuosa façana del Santuari de Santa Cecília de Sadernes.

Després de tants salts.. em tocava a mi !

Arribem al camping, ens fiquem al banyador i una estona de piscina d'aigua congelada no ve gens malament, una bona dutxa, sopar i a dormir a la tenda com si d'un matalàs d'espuma es tractés, a descansar que els dos següents dies ens espera més feina: escalar !!

Sadernes un lloc que s'ha de visitar, gaudir i sobretot sentir un espai natural i d'una virginitat increible, 500% recomenble ! Un indret extremadament nèt, no l'embrutem !!

* En aquest punt podem continuar per la pista ample on arribarem als esglaons de fusta que porten a la mateixa pista, la Muntada. 

Com sempre us deixo l'enllaç del track: