Sant Salvador de les Espases i Roques Afrau desde la Puda - Gener'13

Dia 3 de Gener del 2013, ja haviem començat bé l'any amb un fantàstic dia 1 d'escalada i el continuariem amb una petita i generosa ruta al costat del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, perquè a vegades resulta més impresionant veure les grans muntanyes desde un punt de vista diferent que no pujar-les.. així que peus a la feina i a caminar !!

Ens vem trobar tot el grup a peu de pista, en l'antiga pista asfaltada que porta al Balneari de La Puda, un dels més luxossos en els seus bon temps i que ara roman en ruines. Es pot accedir directament desde la C-55, mig quilòmetre avanç d'arribar a Olesa de Montserrat (venint de Manresa). Un lloc que no destaca per la seva bellesa precisament...

Iniciem la ruta pocs metres avanç de creuar el torrent de l'Afrau, trobarem unes escales i inici de ruta de pedra totalment (99 m), amb un cartellet de color groc que ens indica el camí. Creuarem les vies del tren, passant just per sobre de la boca del túnel i seguirem per la senyal blanca penjada del fil metàl·lic sense ensopegar amb els mateixos, ara cap avall... ara cap amunt... Seguim per un sender obac, en trams de terra i d'altres rocos, escales fetes amb pedres despuntades i ... ull !! amb els ferros corrogats que surten de terra !! Coontinuem pel sender que ens farà creuar el torrent de l'Afrau.

Inci de la ruta a peu de pista de la Puda

Creuament torrent de l'Afrau

Ja comencem a veure l'ermita i unes gran pedres punxegudes manen la nostre ruta, sense donar-nos compte les haurem passat i no gaire després ens trobarem amb un "cel obert" de roques, tenim tot la vall d'Afrau al nostre davant, on trobarem una bifurcació, la que queda just al nostre davant serà el camí de tornada, ara continuem pel sender que ens torna a fer a creuar el torrent (cal dir que en tot el tram està més sec que una pasa..), aquí comença la curta e intensa pujadeta fins a l'ermita, tot de roca amb trams d'escales empotrades, un ziga-zaga de matolls i conglomarat, poc avanç d'arribar a l'ermita ens topem amb una petita capella dedicada a la moreneta de Montserrat, farem un petit suspir de descans per xafardejar... i cap amunt que falta gent !!

Capella de la Moreneta

Sant Salvador desde la Capella 

 De cop ens apareix a linea de vista la petita plaça que governa l'entrada de l'ermita, podriem dir que ja hem arribat a Sant Salvador de les Espases, entrem al refugi que roman obert, amb taules i llar de foc, al fons una porta a la dreta dona entrada a l'ermita i on hi trobem els encarregats del refugi, ens diuen que si volem ens ensenyen l'ermita, però alguns teniem presa per arribar al cim i així que vem tirar cap amunt sense parar a pensar. Ara si que si, haviem arribat fins al cim de Sant Salvador de les Espases (418 m), fem les fotos de rigor, quan un company ens avisa que els homes marxen... en fi, ens hem quedat sense visita a l'ermita per l'afan d'arribar a d'alt de tot.

Ermita Sant Salvador de les Espases

Interior del refugi

Roques d'Afrau desde Sant Salvador

Per accedir al cim s'ha de creuar el refugi, anem a parar a una petita balconera amb unes grans vistes al sud  i una aixeta d'aigua, unes escales ens portaran fins a d'alt, bufa un vent congelat espantós !! Menys mal del sol sino encara estariem allà d'alt petrificats. Des del cim podem veure Montserrat des d'un angle singular i just al darrera les Roques d'Afrau (pròxim destí !) i el Puig Cendrós (ens va quedar pendent...).

Escales del refugi al cim

Cim Sant Salvador de les Espases amb el Pla de les Brúixes i Montserrat

L'ermita és lo poc que queda del castell de les Espases, que va tenir l'època gloriosa a finals del primer mileni, explica la llegenda que van caure del cel espases de foc per ajudar al compte Ramón Borrel contra el sarraïns. A l'estiu fa l'efecte que continuen caient espases, però aquest dia... queien punyals de gel !

Montserrat desde la porta del Refugi

Retornem a la placeta de davant el refugi i continuem a la nostre dreta (sortin del refugi) per un senderó que al principi va de baixada i un cop ja ens queda totalment obac, a la cara nort de les Roques de l'Afrau, comença una ràpida ascenció per un sender molt ben marcat cap a un tram rodat, aquí ens trobem amb un senyal indicant Sant Salvador, a partir d'aquí deixem endarrera les magnífiques vistes de Sant Salvador enrrera i seguim pel camí rodat fins al Coll del Bram. Punt en que el nou paissatge nord-est deceb una mica matolls, més matolls, carreteres, urbanitzacions, zones de naus industrial... i al final de tot La Mola (menys mal).

Sender just després de deixar Sant Salvador

Vistes des de poc avanç d'arribar al Coll del Bram

Continuem per l'únic senderó que tenim davant i deixem enrera les pistes rodades. Ràpid i humit, molt humit, es cau la pluja del gel que es desfà de la vegetació i en un vist i no vist ja estem al Coll de la Pedra de la Bosa o Coll de Sant Bernat Mentón que és qui realment vigila la collada. En aquest punt ens trobem una parella d'excursionistes que molt amablement ens explica tot el paisatge que observem i els diferents senders i pistes a seguir.

Sant Bernat de Montón

A l'esquerra tenim un petit turonet, que no costa res pujar-hi perquè mai se sap que i pots trobar... realment no hi ha res a veure excepte el sender que continua turó avall per l'altre vessant. En direcció oest, des del coll, un sender entre molts molts matolls en fa arribar fins a les Roques d'Afrau ( 508 m), fantàstiques i bellíssim paisatge, amb Sant Salvador al bell mig (i ben petit), el Pla de les Brúixes, el Turó de la Socarrada i Montserrat al fons, magnífic !!

Des de les Roques d'Afrau

Monestir de Montserrat

Retornem al coll, acabem d'admirar el paissatge amb un nos a la gola per no poder acabar d'ascendir cap al Puig Cendrós i seguim per l'únic sender que no hem trepitjat, comença el descens. Uns metres endavant i avanç d'arribar al Pla del Fideuer, una bifucació de senders ens fa girar direcció oest. Les Roques de l'Afrau ens queden a la nostre dreta, i les tindrem fins arribar al primer creuament que ens ha portat a Sant Salvador. Un descens de trams una mica delicats que fan que baixar corrent sigui més senzill que parar-se gaire estona a pensar. En l'encreuament, el camí que ens queda és completament igual al de pujada... així que poc a poc i bona lletra arribem fins a la pista asfaltada de la Puda.

Sant Salvador de les Espases desde tram inicial/final

Ens aventurem a esbrinar si podem visitar el balneari però un home ens adverteix que la propietat no deixa entrar a ningú, així que ens quedem amb les ganes i tornem cap als cotxes tot menjant unes bones cookies !

Una ruta senzilla i ràpida per passar unes hores a la muntanya però que no et porti tot el dia. A l'estiu nose com deu ser, però fa l'efecte de que cau un bon sol i una bona calor !! A l'hivern... un vent gelat, però solsament a Sant Salvador.. curiòs ! Espero que la pogueu disfrutar tant com jo :)