Canicross: Il Più Grande Spettacolo Dopo Bing Bang

En aquesta entrada no parlaré de rutes fetes ni per fer, sinò d'una gran aventura que durant dos temporades estic vivint: CANICROSS.

Per qui no estigui ubicat el Canicross és una disciplina del múxing en que un binòmi de corredor-gos formen un equip per recorrer quilòmetres per senders i pistes de muntanya.

Sortida Canicross Vilagrassa

El meu company d'equip és de lo més especial que podria trobar: un gos que viu en una protectora. Per què ell i no una de les dues gossetes? Perquè crec que aquells que tenen una dificultat molt gran de ser adoptats també tenen de tenir l'oportunitat de viure una vida.

Jan al arribar a la protectora amb 11 mesos

El Jan segurament és un "perro lobo herreño", el vaig triar a ell pel seu físic de gos de tir, però en la primera cursa em vaig adonar que el seu únic problema no era la seva gran vitalitat que el consumia dins una canera, sinò la nula sociabilització amb l'entorn. Així que l'aventura que s'em presentava com divertida i amb gran afany de competir i de passar de les meres curses de muntanya al canicross, és va convertir en un safari per la vida acompanyada d'un "llop" mig assalvatjat.

Els meus entrenaments van passar de ser un agradable passeig per la muntanya amb companyia de les gossetes, a un alerta constant a l'hora de corre per precaució de creuar-nos amb bicis, cotxes... o tant sols persones. La seva desconeixença i por envers a tot feia que l'agressivitat per fer allunyar "les coses dolentes" sobresortís d'ell.

Em vaig posar en mans d'una etòloga canina per treballar el comportament del Jan en positiu, i la veritat que amb lo "poc" que ho he pogut anar treballant s'ha notat força, tot i que nose si l'etòloga a canviat més el comportament del Jan o el meu a l'hora de la seva manipulació i estat d'ànim enfront el que a mi em donava pànic: donar un simple passeig per on hi hagués persones.

Un dia darrera l'altre les millores del Jan s'anaven notan, i l'accés de confiança va propiciar el descuit. A la protectora els passejos del Jan estan ben controlats, per evitar fer un pas en fals i destruir el treball que s'ha pogut fer amb ell... però, i a fora? El sentiment de "pobret es pasa el dia tancat a la canera" va donar peu a que certes persones juguessin amb ell de manera no vigilada i que el seu caràcter és despuntés en un tres i no res. Aquest va ser el moment en que en les etapes de Vallgorguina d'aquesta temporada la meva paciència envers al Jan es desbordés, arribant a límits d'abandonar el Canicross almenys per una temporada. Però qui havia comés l'error, ell per disfrutar a la seva manera o jo per no evitar el descontrol que havia succeit? Llavors va ser quan el vaig mirar i vaig pensar que si no li donava aquesta petita porció de vida que podia obtenir, rarament li donaria algu. 

1ra Etapa Vallgorguina

Posant-me farruga amb les persones que podien rodejar la vida del Jan i fer-lis entendre que no era un gos normal, podia recomençar el seu treball. Amb unes pautes tan de canicross com de conducte del Jan molt definides les coses podrien rutllar millor, i així va ser. 

Totes les curses posteriors, Vilafranca, les 2 Torres, la Ràpita, i sobretot la del Garraf van ser tot un èxit a nivell personal... cani. A nivell personal, la meva autoestima com a corredora de muntanya estava pel terra, però els esports d'equip s'ha de respectar sempre els companys i no deixar-los mai endarrera per una finalitat personal i egoista. 

Canicross del Garraf

Llevar-se a les 5 del matí, anar a la protectora, donar-li un passeig i després entrenar canicross, alternant sortides de la protectora per sociabilització i pautes de comportament van donar els seus fruits, a una escala bastant reduida però satisfactoria. En cursa podia corre amb certa tranquilitat sabent que mentre estigués concentrat corrent res del seu entorn (a nose que vingués en sentit contrari) podia efectar al seu comportament. Mans i màngiues i dies d'entranaments dobles, primer amb el Jan i a la tarda amb les gossetes, feia que a vegades corre fos mera obligació i la satisfacció s'en anava per la porta del darrera. Gràcies a companyes de curses, el descubriment de la modalitat de Bikejoring va obrir pas a un nou camí d'entrenaments dobles: acostumar-se a les bicicletes i realitzar entrenaments més exhaustius per ell i no tan desgastants per mi.

Entrenaments Bikejoring

En l'última cursa dins la Lliga Catalana de Canicross d'aquesta temporada a l'Anoia, el Jan no va estar molt fi per una gastrointeritis (a part de la calor que ja ens té habituats aquesta cursa), però de tot s'en apren i del que més ens convé apendre és d'entendre a aquells que no tenen paraules per expressar-se però si una gran font de signes visuals que els humans solem passar desapercebuts i tenen una riquesa de significat incalculable. En aquesta cursa, ell va corre/caminar amb mi els 10 km, solsament perquè jo ho volia fer, i m'en empanadeix-ho de no haver abandonat o senzillament, de no haver corregut.

El Jan és tot un campió per mi, potser no puja als podiums, ni fem grans temps, però la nostre finalitat de fer canicross ha disernit molt a la que tenia al iniciar-me en aquesta modalitat, ara per ara, el canicross per mi es que ajudi al Jan a ser un gos millor i pugui superar les seves pors a una vida que se li va negar desde que va nèixer: el simple coneixament a lo comú.

L'assitència a les curses poc a poc es va convertir en molt familiars i agradables, un sense fi d'experiències  on el mèrit sempre es recolza en els gossos dels corredors. Tot i que sempre hi ha d'haver qui posi pals a les rodes i detalls poc agradables arriben a passar, per sort es poden comptar amb els dits de les mans.

Per acabar, agrair a tota aquella gent que m'ha aguantat en els moments més baixos i en les alegries, al ajudar-me entendre aquest món del múxing i a compendre que no s'ha de tirar mai la toballola per molt negre que és presentin els aconteixaments. A tot el gran equip de voluntaris de la protectora de Manresa, que tots han posat el seu gra de sorra, voluntaria o involuntariament, i sobretot, al qui m'acompanya en tot moment,  i que el Jan també li ha robat un trocet del seu cor. 

Jan i Rafa

Il Più Grande Spettacolo Dopo Bing Bang Siamo Noi ... Io E Te !!