La Berga - Rasos - Berga tradicionalment era i és un caminada de 25,6 km i 1800 m de desnivell positiu que uneix els dos punts passant per paissatges espactaculars ! En aquesta edició, BRB'13, s'incorpora la modalitat de cursa, tot i que hem sembla que més d'un ja la feia corrent. El dia escollit va ser el 26 de Maig.
Posada a gas fix en les meves aventures de curses de muntanya de mitja distància, i després de trobar-me amb les inscripcions tancades per a la travessa del Montseny, em vaig decidir inscriure'm a la cursa, uns dies més tard es van apuntar tot un seguits d'amigues i companys per fer la versió de caminata. La setmana prèvia a la cursa no es va presentar molt enèrgica, un fort encostipat i inici d'angines van fer d'una setmana amb entrenaments escasos i un estat físic pèssim, un munt de taronges i fruita va ser la meva dieta principal.
Arribats el diumenge indicat, llevant-me amb una dutxa de mocositats no feia molt agradable anar a corre a 1500 m d'altura... però lo que no mata engorda i a llevar-se a les 4:30h del matí, preparar la bossa per tot el dia i sortir de casa flexats com casi sempre. A Berga ens trobem amb tota la colla, salutacions ràpides ja que el toc de sortida estar apunt de donar-se, li dona 4 instruccions a una amiga que feia la caminta i em portava el meu company de canicross i MEEEEEEECC !! Corre que fas tard ! A les 7:30h del matí es dona el toc de sortida. El gps sense engegar i jo seguint a la gent, per sort o desgràcia els carrers de Berga van fer de fre per tots els corredors i fins ben passat el poble no es podia anar al ritme que cadascú més o menys volia.
Sortim del poble i anem cap a Mercadal, on trobem el primer avituallament líquid, una mica de paradeta per mullar-se la boca i buscar tovallons pels moquets. Agafo aire en previsió a la magnifica i estupenda pujada que venia... deu ni do !! Quin senyor pujadot ! Un petit corriol amagat entre arbustos, arbres, vegetació i almenys ben fresquet, tot i que el sol a l'esquena es notava, però ja anava bé ja que estavem amb unes temepratures bastant fresques. Puja que puges els meus ulls es claven a les vambes de la noia que tenia davant, unes Adidas roses molt mones jeje, amb alguna cosa em tenia de concentrar per no fer un pas en fals i menjar-me alguna roca que sobre-sortia, i per fi, aixecant una mica la vista es comença a divisar la fi d'aquella gran pujada, les roques marcades coronaven el cim de la Figuerassa i un enorme pla amb les antenes de telecomunicacions feia hombra al 1r control i 2n avituallament. Parada més fonda per menjar platan, taronges, líquid i adquirir tovallons i a continuar, que es veu que la gent té presa i no es para gaire !
Comença un un caminet bastant entretingut entre lleus baixades, pujades i plans que ens porta al Santuari de Corbera, a partir d'aquí i fins a Rasos la força moral augmenta donat que aquest recorregut ja l'havia fet en alguna ocasió i sabia ben bé el seu traçat. Agafem el corriol des del Santuari que ens porta a Cal Déu amb el 2n control i avituallament, torno a parar a picar alguna cosa i a seguir cap amunt, ben amunt ! Tocava la segona forta pujada fins al Coll de Tagast, un corriol super-entretingut que feia amagos de falsos plans, pasant per la Font de la Cresta i el Coll de la Cresta on girem i agafem direcció directe a Rasos. Vinga pujada ! Les cames i sobretot els bessons ja estaven més que donats i semblava que ja anaven sols així que a un ritme moderat de caminada lleugera, poc més es podia fer amb el desnivell que hi havia, i a continuar cap amunt intercanviant quatre paraules amb alguns valents que adelantaven i d'altres que es començaven a quedar endarrera. Els mitjonts em comencen a donar la punyeta i em van fregant amb el taló d'Aquiles, cosa que mai m'havia pasat..., paciència que queda poca pujada ! Arribem al Coll de Tagast i per fi es pot respirar i agafar una velocitat que per fi es pot dir que correm, creuem planeres amb petits boscos fins arribar al 3r control i avituallament, ooohhh no tenen tovellons !! o almenys no en vaig veure jeje a aguantar-se els mocs ! Continuem endavant que això ja esta casi fet i pasa un home tot feliç dient "va que les 7 primeres noies tenen premi", ens mirem amb una altre noia i pensant... a saber a quina posició estem ! Última pujada, tot i que això ja no es pot considerar pujada després de tot el que portem i arribem al Padró, el punt més alt del recorregut (2.036 m), ara si que puc donar rienda suelta a les cames, ja he dosificat bastant i a lo que donin, o millor dit a lo que doni el pobre cos, per tant no forço gaire que no estic en les millors condicions per exigir ! Continuem per la canera del Padró i... baixada !!! ja no sabia el que era això ! jeje Arribo a Rasos ben animada i "gens" cansada, fantàstic !
4t control i avituallament amb olor a botifarres, vaya farra es faran els caminatns !! Però a mi encara no em toca, tindré d'esperar arribar a Berga. Arribats al km 12, a mig camí de la meta, les sencacions són bones tot i la galipandria que porto a sobre. Deixo endarrera el control i a continuar, agafo bon ritme i precabut per aquelles minis pujades que sempre hi han pel mig que de cop et deixen sec. Comença el descens amb un ràpid corriol de puja i baixa, creuem la carretera varies vegades, i baixades de vèrtic (ojú que en baixades lo de tenir mocs es lo pitjor ! jeje) es van calant entre corriols i senders, trialeres superhipermegadivertides com també perilloses, un peu mal col·locat i adéu cursa i a saber que més. Veig caure alguns corredors, i un s'emporta la palma, els seus ronyons fan de tope entre ell i les pedres... aauuuhh !! Ens fa mal a tots els que estavem allà, bueno, només erem 3, però ens feia mal igual i més a ell jeje
En acabar una de les trialeres deixo passar a dos nois que tot i dirme que van a bon ritme, sentir dos ales a la nuca fan presió i sota presió no treballo ni corro bé, així que nois paseu i deixeume tranquila ! jeje No serveix de molt ja que en una de les mini-pujades que esmentava avanç els torno a adelantar. Arribem al 5é control i avituallament, a la casa de Puigventós, parada de treure moquets, beure, i menjar alguna galeta Príncipe que venia molt de gust ! jeje Comença el camí cap a Queralt (cada cop falta menys!!), es travessa la carretera vella de Rasos, es pasa per una cantera, per un camí pedregós uniforme, uns trams una mica de descans tan de pujades com de baixades, molt benvingut per descansar física i psicologicament tot i que moralment costen de passar. Per fi s'arriba a ràpids senders en sombra, ziga-zagues, baixades no molt pronunciades i plans reconfortants, un tram supermacu !! Però després de la calma ve la tempesta... ojú peligru ! D'on ha sortit aquest pujadot?! Oh my god! Sort que ja m'havia avisat un corredor que anava molt alegre a una velocitat que em semblava la d'un guepard "va que ens queda una petit desnivell i ja ho tenim fet!", petit? on li veus el petit ! jeje Realment era petit, però després de lo que portavem les cames semblava que haguessím arribat el Pedraforca jeje Comença un ziga-zaga de pujades i baixades, escales amunt, escales avall, mini-escales per peus de nan, molt entretingut i molt trecan-cames! Senyalt d'haver arribat el Camí de les Aigües i molt a prop de... ups, ja hi som, Queralt ! Últim control, últim avituallament i ja queda res, només baixar i baixar...
Creuem tot Queralt i un parell de noies molt picades entre elles em trapitjavem els talons no es paren casi al avituallament i van tirant, així que gas a fondo i cap avall! Error !! Poc després de pasar Queralt i en els forts corriols-trialeres de baixada en l'intent d'aguantar l'equilibri amb els braços un s'em va anar de vacances, ja en tenia prou, braç dislocat, la meva estimada espatllat sempre apareixen quan menys s'ho espera una !! Parada fonda, ben fonda, mocs caient com catarates, un braç dislocat i en un dels punts més crítics del recorregut !! Estupendu !! Armada de paciència em col·loco el braç al seu lloc i sort que estava en calent i puc continuar sense casi notar el dolor... amb els ulls ben oberts i "a poc a poc" segueixo la baixada, acabada la trialera, escales de pedra apareixen, ideal per mantenir l'equilibri i em pensava que no ho diria mai, però on és l'asfalt !! jeje
Per fi s'arriba a Cal Fumanya, afalt i carrers planers ens fan arribar al Castell de Sant Ferran, el pasem per la seva part posterior, arribem a un sender entre hort i directes al centre de Berga, uns quants metres i Aleluya l'arribada !! Repte superat !! Sino fos per la dislocació i l'encostipat tampoc vaig arribar tan malament !
Molt orgullosa de la feina feta, del repte aconseguit i no sentir-me ni moralment ni físicament morta en cap punt del recorregut !! No cal dir que els paissatges fantàstics encara que no vaig tenir molt temps d'aixecar la vista del terra jeje A les 8 de la tarda mirant la classificació final a casa m'en adono que vaig quedar 13 asbsoluta femenina i 171 de 400 participants, no esta nada mal ! jeje A per la pròxima: Marató de Berga ?? Aahhh
Us deixo l'enllaç del recorregut, veureu que falta el 1r km i mig, el gps no es va ubicar fins sortir de Berga. Salut i km's !
No hay comentarios:
Publicar un comentario