Marató de Muntanya de Berga 2013

Berga, ciutat que normalment acudia per celebrar la Patum i últimament per aconseguir nous reptes esportius. Aquest cop anava a participar a la Marató que es celebrà el 16 de Juny, amb els nervis a flor de pell ja que mai havia participat en una Marató, em quedaven per davant uns dels quilòmetres més durs de Catalunya que es recorrien en una marató de muntanya. Alguns em deien que m'havia begut l'enteniment, d'altres m'animaven a enfrontar-me a ella i d'altres m'aconsellaven que ho provés i que un cop allà, escoltés el meu cos en cada km.. i així ho vaig fer, agafar porcions de tots els consells i endavant que fa... pujada !! jeje

Emprenc el viatge amb un bon entrepà de clares d'ou i sortint de Manresa a les 5:30 del matí per pendrem les coses en calma, arribo en poc temps a Berga i vaig a buscar el dorsal, pel camí em trobo un company de Canicross que ajuda a organitzar l'event i li demano si em pot guardar les claus del cotxe (problema quan no vens acompanyat.. jeje) però els Cheerleaders particulars venien després eh !! jeje M'unto gairebé tot el cos de vaselina per evitar mals menors (o majors depen de com es vegi), em lligo bé les vambes, faig quatre corregudes per aquí per allà per sentir-me còmode... i som-hi!! Que el toc de sortida està apunt !

Ens fan entrar al tancat dels corredors mentres ens donen el "sermó" de les normes i quatre explicacions... i a les 7h en punt, a correr !!! Tranquilitat i bons aliments que ens queden molts km's per endavant !! Corretegem per alguns carrers de Berga i emprenem el camí cap a la Grandiosa Figuerassa, poc a poc la gent es va recol·locant el seu ritme i jo prec partida amb un parell d'homes. 

Pas per la Figuerassa

La pujada a la Figuerassa comença, em resulta una mica més dura que la darrera vegada en el BRB, soposo que tots els km que porto a les cames dels entrenaments sumen desgast... m'ho prenc bastant en calma (massa i tot crec) i en menys del que m'esperava arribem als 1.493m de la Figuerassa.... ok, primera pujada superada... a per la següent ! 

Fems els ziga-zaga suaus de puja i baixa cap al Santuari de Cobrera, 3r avituallament, i tornemi cap amunt que no ha estat res ! Obualà, resulta que no anem pel mateix sender que el BRB i ens fan pujar pel camí "més curt" i amb més desnivell per arribar a la Collada dels Rasets, no problema, nou camí i ho agraiexo ja que passa més ràpid tot i el desnivell, arribem als Rasets i una altre sorpresa ! (algun dia em miraré el track sencer enlloc de només el perfil... jejeje) fem un "petit" rodeo pels Rasos de Peguera, per un sender molt entretingut i trenca-cames que l'agafem amb lleugeresa per desubicar les cames de tanta pujar seguida i en realivament poca estona arribem a l'avituallament de Rasos, segona pujada aconseguida als 2.000 m d'altura. 

Comença la baixada cap el Ferrús, convinació de camí rodat, pistes de fons (sense neu, per sort), senders ombrívols, prades verdes que eren més fotudes que els propis camins, ... Tramagradable per aconseguir per fi un ritme de cursa normal i lleuger, però sense forçar la màquina que queda lo pitjor !

El nostre grupet arriba al Ferrús, compost per una parella molt experimentada que em feien de pares: vols aigua? barretes? qualsevol cosa ho demanes, s'emblaven un supermercat envolan jeje però era d'agrair, i un parell d'homes en que ens anavem tornan per marcar el ritme. En aquest cas li cedeixo el pas a un d'ells, ja que prefereix-ho que algú em vagi marcant el camí. Passem per la Roca Gran del Ferrús i la pujada a la Gallina Pelada ja comença a notar-se en tots els sentits, pedres, pedres,... pedres !! Per fi aconseguim arribar a l'Estret i ens queda l'últim suplici de pujada completament en vertical, a quatre potes i cap amunt fins a la creta de la gallineta !! Ficar-hi un peu i Adiós a tot el "trauma" de la pujada ! Quin senyor paissatge en els 360º !! Cal centrar-se i anar direcció al caparró de la gallina, dividida entre mirar el terreny en el que corro o els paissatges... al final em decantó per la primera opció, més acertada jeje Cap de la Gallina Pelada,  2.321m, punt més alt del recorregut, ja estic més que satisfeta !!! 

Cresta Gallina Pelada

Baixan de la Gallina

Emprenc la baixada direcció al Refugi d'Úbeda on ens espera un avituallament i que arrasso gairebé en tot, en la pujada  a partir de l'Estret el meu estòmac es comença a queixar de falta d'aliment, però tampoc em passo que ve baixada i la panxa li esperen vibracions... o això em pensava. Faig una curta i divertida baixada pels prats verds de la Gallina, continuo per un planer molt agradable i... Zas en toda la boca !! ens desvien  del camí habitual dels caminantes(s'enten com a excursionistes, no com a zombies jeje) i de cop es talla la muntanya en vertical, només s'observa una simpàtica fletxa que assenyala... a res !! avall !! Hola?? Pos si, frenada d'emergència i posada de warnings (o així es diu al Barcelonés, al Bages en diem 4 intermitents jeje),  veig a uns quants corredors baixant completament caminant... m'ho prenc en filosofia i intento "córrer" però es pa matarse, poc a poquet i anar agafant confiança amb el terreny, en relativament pocs metres la situació canvia i tot i sent baixada es pot empendre a una velocitat molt lleugera... i cagada ! me la vaig pendre massa lleugera i forçant el genoll !! Tot i que en aquell moment no ho notés... va canviant el paissatge conforme anem descendint però pel que fa la tecnicitat continua igual o pitjor... quatre ulls ficats al terra i sense mirar res del paissatge arribem a l'avituallament de Can Coix, 1.600 allà ens trobem amb bastants més corredors que decideixen abandonar i l'organització ens adverteix que tenim d'apretar una mica el cul per entrar en temps, ok.. el que faltava anar amb preses !

Després de tot el sube-baja em sentía a gust i amb ganes de continuar, tot i tenir els Rasos davant dels morros i marejar-se una només veient fins on teniem d'arribar... el equip-quintetó ens posem d'acord per continuar tots i amunt va que fa pujada, altre cop cap a Rasos ! Mare meva quina decisió que vem fer ! jaja Pujada per un sender totalment ombrívol, que el seu desnivell agumentava metre a metre que avançaves i arbres que no acompanyaven gens a tenir sensacions agrables... menys mal que no ens tocaba tota la solana ! Pel camí vaig deixant endarrera els meus companys, s'ho prenen més en calma i adelanto algun que ja s'havia assentat pel camí, d'altre que pujava com podia i que es va ajuntar amb mi al adelantar-lo..., anem fent ziga-zagues mentres pugem... i pugem i això no para de pujar !! O sí! Gràcies a Déu ! jaja Arribem a la part d'abaix del Pedró pel sector Nord i continuem endavant per un planer... dic planer perquè després del subidón qualsevol cosa és planer... i allà m'apareixen tots els mals, de fet només un, les petites puntxadetes d'agulles afilades que vaig sentint al genoll no són gens agradables, només m'és necessari forçar una mica per anar algo més ràpid que de seguida les tinc presents, aquí comença el dilema de continuar o abandonar.

Entrem en els prats dels Rasos i a la meva esquerra em trobo amb els meus 4 Cheerleaders particulars (gràcies per estar en el moment més necessari!!) i els adverteix-ho que el genoll m'està putejant (en perdó). Arribo al avituallament de Rasos, 2.000m, i la decisió està presa: abandó al km28. El meu genoll no aguantaría la baixada super-tècnica que quedava per endavant fins a Berga, i prefereixo ser persona que tenir-me d'arrosegar per voler acabar una Marató. La parella que m'acompanyava va continuar endavant, i els altres dos companys també van abandonar... com altres que ens trobavem a l'avituallament.

Arribada a Rasos

A poc de sentir-me decepcionada de mi mateixa, em sentia totalment el contrari: totalment orgullosa, i més girant la mirada endarrera i veure la Gallina Pelada, potser no havia acabat la Marató, però ho havia intentat i el cos em va marcar el seu límit i el vaig saber escoltar. L'únic que em va saber greu és el fet de sentir-me en forces per continuar i acabar i per una petita molèstia tenir d'abandonar, però una retirada a temps és una victoria. 

Abandó a Rasos

Els meus Cheerleaders em van baixar fins a Berga, no sense avanç efectuar un servicio de limpieza canil, on m'esperava un dinar a base d'amanïda de pasta (que bona estava!!!) i patates chips amb botifarra, exquisito!! jeje Ah! I una copeta de vi servida pel meu guardian de las llaves (Gràcies Santi !!), mentres dinavem van venir a saludar-nos companys de canicross del equip Gosesport que havien fet la Cursa d'Alta Muntanya de Berga de 20km, els vaig veure a tots molt contents !! Felicitats equip !

Repte... no superat, però de tot s'en aprent i aquest cop he aprés i molt !! Una gran gran experiència que sens dubte tornaré a repetir l'any que ve amb esperances ficades acabar-la ! i fins llavors.. a entrenar i a cuidar-se :)

Us deixo el track, tot i que inacabat :(