VIII Cursa Saldes - Pedraforca, del cel al infern sols hi ha un pas 2013

14 de Juliol  del 2013, i tornem cap al Berguedà ! Al pas que anem, aviat ens tindrem de llogar una segona residència entre tots en terres Berguedanes jeje Aquest cop passarem de llarg Berga i anirem cap a Saldes, on se celebra la VIII cursa Saldes - Pedraforca: un nou repte, una nova experiència. 

Pedraforca desde Saldes

Arribem a Saldes amb una mica de marge de temps (cosa rara amb nosaltres), vaig a buscar el dorsal saludem companys de GosEsport, em fico les bambes, el buff, les ulleres de sol, la vaselina en les zones de possibles encetades a la pell... i important, anar al lavabo ! Quina cua, pitjor que l'entrada a Bcn en hora punta ! Comencem a entrar en el caixó dels corredors, em trobo amb altres amics i companys, intercanviem quatre paraules avanç del "tret" de sortida i... meeec !! Cap amunt !! En els primers metres ja perdo de vista el meu company que nose si anava endavant o endarrera.. bueno ja el trobaré, o si més no a l'arribada jeje

Arranquem la cursa pels carrers, o carrer jeje, de Saldes en direcció al Castell de Saldes, els 3 primers km's són més o menys planers i els aprofito per escalfar (una altre cosa que no em va donar temps per les cues eternes del lavabo...), no hay prisa. Comença la pujada... també aprofito per escalfar bessons en aquest primer trams i em començo a enrecordar del descuit dels compressors (un aplauso plas!). Arribem al Coll de la Cabana on ens espera força gent animant-nos  i aplaudint, sobretot a les noies jeje, i un alé d'aire fresc omple els pulmons. Agafem el sender cap el Refugi Lluís Estasen i pel camí em trepitgen els talons els companys de GosEsport, hellou !!, tindré companyia a la pujada jeje. Segon avituallament en el Refugi, reposem forces, bebem aigua i Isostar, o també dit polvitos mezclados con agua, que em van sentar com una patada a mesura que vaig avançar una mica. 

Deixem endarrera l'avituallament, passem per un tram en constant pujada lleu per agafar un ritme agradable de trot, tot i que en punts de roca frenem per evitar relliscades, males posicions de peus, etc. i passat el Canal del Riambau comença, ara si, la forta i dura pujada, piles morals carregades entre els tres, i apa vinga amunt !! A mig tram, avanç del Coll de Verdet, fem una petita parada i ara em quedo en última posició dels tres, ja me cansat una mica de marcar el ritme jeje Ara toca el qui deia que ens animariem entre els tres i s'ha quedat callat en casi tot el tram, molt malament !! jeje Arribem sense problemes al Coll del Verdet, 3r avituallament líquid i sólid i a recuperar forces, una mica més i ens fotem les safates d'alumini jeje Això si, aquest cop no repetim amb els polvitos mágicos.

Coll del Verdet

Iniciem el tram de la grimpada, amb alguna xuxeria a la mà per portar-les a la boca, entrem en el tram rocós i en la segona roca amb un petit i punyetero saltiró... ADÉU !! El tormell s'em torça de malamanera, veient-lo totalment a 90º!!!! Fatal !! I ara què?? What do I do?? Els companys es queden amb mi a l'espera de que decideixo fer.. em fa una mica de mal, però penso que si continuo i en calent no tindré problemes, i baixar d'allà tinc de fer-ho per una banda o per l'altre... a continuar ! Continuem, o millor dit, comencem la grimpada, ells davant i jo em quedo algo endarrera al meu ritme d'invàlida ja que estic una mica insegura amb el tormell com el portava... em comencen adelantar corredors i arribo al sube-baja de la gripada, odioses baixades de grimpada !!! Poc a poc i bona lletra que si caic allà potser m'han d'anar a buscar a Gòsol. 

Cogolló Superior Pedraforca

Grimpada Cogolló Superior

Cogolló Superior Pedraforca

El mal inicial de la torçada va desapareixen gràcies a no haver-me aturat gaire estona, i com puc arribo al cim del Pedraforca ! Mitja cursa feta, amb els companys perduts de vista i una petita grimpada de baixada i una llarguíssima tartera per endavant, no ens posem nerviosos !! Primer tram de baixada amb peus de plom, ja que el tormell cada cop va més insegur, realment agafo un ritme hiper-lent per realitzar aquest tram :( Arribo al inici de la tartera amb un control i avituallament, em paro a beure algun glop d'aigua i a resar perquè pugui arribar abaix més o menys intacte.

A per la tartera !! Hi poso un peu amb bastant nerviosisme pel tormell, i ara s'em acumula el genoll, si ja de per si en baixades fortes comença a flaquejar, no em puc imaginar amb els fonaments fets caldo !! Cap a la boca del llop ! Agafo un bon ritme baixant la tartera, clavant talons i agradable sensació d'amortiguació de les roques que van relliscant (amb raó volen tancar aquest tram.. esta fet una merda !) fins que ops ! una pedra que no rellisca, pam al terra de cul, per sort no em vaig topar gaires d'aquestes !! Unes quantes passes més avall una pedra bastant considerable rellisca i com a punt final el meu tormell... el desaforunat tormell ! El Pedraforca li ha fet una creu avui !! Continuo ... baixada de tartera força bé, tot i que les cames es van resentint per el contra-esforç de la pujada. Arribo a un tram de sender de terra i pensant que seria millor ... em vaig emportar un disgust, em quedo sense amortiguació suplementaria de les roques sueltes i l'impacte contra el terra és dolorós... Per sort, aquest tram és curtet i torna un segon tram de tartera, mai hagués imaginat que la tartera seria la meva salvació !! Lo que té la muntanya !

S'acaba l'alegria, adéu tartera i hola senders en baixada de vèrtic, definitivament m'ho prenc amb moltíssima calma, ara per ara em començava a fer més molèsties el genoll que el tormell en si. Aquell desagradable sender no s'acabava mai ! On està l'avituallament?? baixan m'adalante un noi i una parella que es queda al meu davant, ja que la noia també comenta que li molesta el genoll, al final resultarà que el tres si és un número màgic ! jeje El tram de la Serra realment es fa super-etern i molest, la cama dreta ja no dona per més i quan sembla que s'acabi la cosa aparèix l'avituallament, parada per beure aigua i els voluntaris i els de la Creu Roja ens comenten que queden escasos 2 km per arribar... si he fet tot el que he fet amb el peu així, què són 2 km més?

Endavant que fa "baixada" i cap a Saldes que queda poc ! Per fi un sender normal i corrent, amb terra suau i tova mig humida... un plaer ! Els mals sembla que desaparèixin i puc arribar a agafar un ritme bastant bo, ue!, la parella em deixa passar i s'agafen al meu ritme, no m'agrada gaire tenir la presió de gent al darrera però que hi farem... ja s'entraveu Saldes i just en els últims metres de sender... pof ! Al terra, el tormell es torna a doblegar !!! Grrr ! La parella es para per aixecar-me i m'animen a continuar el mini-tros que queda... vinga, últim esforç !! Els carrers de Saldes es fan eterns i per fi... la línea d'arribada al meu davant !! Gent animant per tot arreu i ambulància de la Creu Roja localitzada just després de l'arribada. Creuo la lina de meta amb un temps de 3h 46min 37 seg, "gens" malament tenint en compte les condicions en les que anava !!

Sortida i arribada a Saldes

Ullada ràpida per localitzar companys i cheerleaders, per sort surten tots de cop del no res !! I els i dic que m'envaig directament a la Creu Roja. Ullada de la metgessa i males notícies, petit esguinç al tormell, repós d'uns 4 dies i visita al metge... tot i que segurament va per llarg. Que hi farem !! Gajes del oficio !

Passem una estona entre anar a buscar l'esmorzar, comentar la cursa, parlar amb companys, veure podiums i servidora amb la pota ben envenada... hora de marxar cap al càmping per una bona barbacoa ! Ups, pos no, al final menú ! jeje Sort que ho vem fer així perquè va caure un xàfeg dels bons !!

Un bon dinar amb molt bona companyia i millors persones :) S'ha de repetir ! No cal pujar una muntanya avanç jaja Aprofitem un moment de calma de la tempesta per sortir del restaurant, ens despedim, agafem el cotxe i camí cap a Manresa, amb una bona granizada !

De camí a Manresa

A dia d'avui encara em faig creus del que vaig fer amb el tormell com estava... una bogeria? Segurament, però ja està fet, ho tornaria a fer? No ho sé. Les experiències ens ensenyen i aquesta m'ha ensenyat que per molt malament que es presentin les coses, si vols pots, tot és posar-hi ganes :)