Montserrat Sud: Can Massana - Montgrós - Sant Jeroni - Monestir Montserrat

Juliol del 2013, tardes caloroses, sofocants, insoportables, però i que? Si hi han ganes de caminar, es camina !! Cap a Montserrat doncs, a prop de casa i excursioneta "ràpida" ...
Prenc camí direcció al Coll de Can Massana (714 m), la punta oest de la serralada de Montserrat i punt d'inici d'aquesta ruta aparenment circular. La idea inicial era borejar Montserrat pel sud, fer cim al Montgrós i a St Jeroni i retornar pel sector Nord.. haviam com acaba ! Provisions d'aigua de 4l, tenint en compte que ja sabia prou bé que punts d'aigua n'hi hauria... cap? jeje i portava les dues gossetes, així que quanta més aigua portés millor; algun que altre plàtan, un entrepà i alguna xuxeria tipus gel, crec que suficient ! Apa doncs, ara si, cap a Can Massana que es fa tard!

Iniciem el recorregut seguint el camí marcat pel GR-172, pujadeta suau i constant al inci ideal per escalfar (pff...), anem veient vistes de la Foradada i el Pla de Bages, quan arribem al Coll del Guirló agafem el trencall a la nostre dreta, comença la diversió! i la calor ! i la de marques .. i tot !

Direccionats totalment al sud, arribem fins a borejar exteriorment la Roca Gran de la Portella amb la seva mini-grimpadeta per anar directes al Refugi Vicenç Barbé, de moment tram solejat i sender molt amé i agradable. Fem uns quants glops d'aigua i continuem ! El sender es va intercanviant amb paratges ombrívols de boscos molt frescos i frondosos (oh!!! sombra!) i petites pujadetes a ple sol. Passem pel pas del Príncep i en el sender més ombrívol que trobarem en tot el camí ens creuem amb una cabra salvatge que s'enva corrents en veure a les gossetes, i elles a darrera sense perdre pistonada ! Després de retrobar les gossetes arribem en poca estona al Coll de Port, 975m, parada de descans i aigüeta!
Roca Gran de la Portella
Sender passat el Refugi dVicenç Barbé
Coll de Port
En aquest punt podem veure l'altre banda de Montserrat, una roqueta en vertical que fa por i un intinerari de via ferrada, evidentment aquesta última opció descartada totalment (almenys pel que fa avui !) i continuem el caminet que ens guia cap al Portell de Migdia. Boragem el Correcavalls i per un sender entretingut arribem a la Cova de les Pruneres, realitzem un altre descans i les gossetes l'aprofiten bé per beure aigua i estirar-se una mica a la fresca de la bauma. Aprofito per fer una ullada al mapa haviam on sóc i el que em queda i... surprise !! Només vaig per aquí?? quina lentitud ! La calor esta fent estragues! Vinga noies aixequeu el cul que fem tard !
Cova de les Pruneres
Continuem endavant entre un bosc bastant sec i trams rocosos, boragem la Vella i emprenem camí cap amunt direcció al Cilíndre, anem seguint les marquetes grogues fins que ens topem com amb un trencall molt tancat del sender a l'esquerra i amb força arbustos, la linia recte és més neta de vegetació i decideixo continuar endavant... MEEEEEEEC ! Error ! Després d'uns quants alts i baixos de senders i d'anar a parar a un tram hiper-rocós, gens segur i identificant el Cilíndre just a sobre meu ..hmmm crec que me equivocat de camí ! Estupenduuu, amb lo que m'agrada donar voltes ! jeje Apa, marxa endarrera i tornem als arbustos enganyosos del trencallet ! Cachís! Lo únic positiu va ser creuar-nos amb una preciosa fagina que es va quedar paralitzada en veure les "grans" mamífers carnivors que la rodejaven... aquestes no la van ni veure ! jeje
Amunt que fa pujada cap a l'avant-plaça del Cilíndre, caminet empinat de costat i seguint les marquetes fixades a les roques passem per davant el Cilíndre (per fi!), quatre fotos, admirem el paissatge i altre cop cap avall que ara fa baixadaaaa !! I endivineu que fan ara? Doncs pujada ! Sí, un sender de puja-baixa constant desde que hem començat, les cames ja comencen a dir ya estamos no? La calor i el sol parlant-nos a cau d'orell... a bona hora se m'ha acudit fer aquesta sortideta en dies d'estiu i per la tarda ! grrr !
Marques ruta i el Cilíndre
Vistes amb el Cilíndre a primer pla
No ens posem nerviosos, després de la meva rallada mental, d'haver creuat algun pas amb corda i de donar algun glop d'aigua a les gossetes, sense adonar-me em topo de morros amb l'ombrívol peu del Montgrós, plasplas! Parada i una mica de comilona de fruita, aigua per tothom i m'envaig cap amunt del Montgrós (1133 m), aire fresc ! Magnifiques vistes tan de la costa catalana com de tota la serralada de Montserrat, 1r objectiu complert ! Ja ha costat jeje
Indicació al Montgrós
Pas de corda
Montgrós
Esq. a dreta: Roca Plana dels Llamps - La Miranda del Ecos - Les Talaies -  Sant Jeroni
des del Montgrós
Deixem endarrera el Montgrós i continuem endavant pels tramps més "complicats" del recorregut, estrets, verticals i rocosos fan el pas entretingut i una mica perillós. Borajem (aquesta ruta va de borejar roques ! jeje), tal com deia, borajem el Cavall de St Jeroni i de seguida podem apreciar St Jeroni davant nostre, el camí es fa amé i ràpid, de seguida arribem al sender-caminet concorregut pels turistes que pugen a St Jeroni, el seguim a mà esquerra i, arribant a l'ermita de St Jeroni i la passem de llarg depresa i corrent i cap a pujar escales ! Ens creuem amb un parell de corredors que saluden, ens avisen que ens afanyem o es farà fosc (no em diguis... jeje), últims esgraons i ja i som, cim de St Jeroni (1235 m) conquerit !
Pas complicat
Pas complicat

Cim Sant Jeroni
Cim Sant Jeroni
Em poso el para-vent ja que fa bastanta ventulera i m'aturo a pensar i reflexionar cap a quina direcció tirar, em queda ben bé una hora de sol i el frontal esta a casa davant el ventilador... 1ra opció: retornar pel camí fet, ni de broma !, 2na opció: la que estava en ment de tornar per el sector Nord, seria eficient si em conegués el camí pas a pas, però no és el cas,... 3ra opció: anar cap al Monestir i fer una trucada d'emergència alguna alma caritativa que em vingui a buscar. Una hora de sol, una hora de camí fins al Monestir, la decisió està presa ! Prenc direcció cap al Monestir a ritme de trot que no estan les coses per anar admirant el paissatge, senderets planers i en baixada, passant per estrets rocosos formats per riarols, boscos humits i tupids i escales, moooooltes escales, uns 360 i pico esgraons, no vaig tenir temps de contar-los ! jeje Arribant cap el Monestir miro si el mòbil va agafant cobertura... res... Dono la ruta per finalitzar en arribar a l'entrada del Monestir de Montserrat (719 m) !
Arrancada d'últim tram d'escales de baixada
Monestir Montserrat
Façana exterior Monestir Montserrat
El mòbil continua sense cobertura, un gran moment per no fer-ho !, l'apago i el torno a encendre, per no donar-li un bon cop jeje, i gràcies a Déu té cobertura ! Trucada d'emergencia: mmm escolta, no em podràs pas venir a buscar-me al Monestir de Montserrat i portar-me a Can Massana?, resposta: però que has fet?, calcular molt malament el temps ! jeje Sort que estic al costat de casa. L'Anna em passa a buscar per l'entrada del pàrquing (gràcies !!!) i les dues cap a Can Massana a recuperar el meu cotxe! Mentretant discutim la jugada i al final tot queda en una anècdota més per explicar.

Ruta finalitzada! Consells per tothom i per mi mateixa: agafar més aigua, portar gorrar i sobretot no tornar-ho a fer a l'estiu amb ple solano ! jeje Però vaja, que tampoc és per morir-se !
Molt recomenada per passar el dia, per un concepte més tranquil i en calma i un molt bon entrenament de trail, ara que em conec la ruta ! jeje

Us deixo l'enllaç del track al Wikiloc. Salut i km's !!

No hay comentarios:

Publicar un comentario