Roca de Canalda - Solsonès 2014

Iniciem l'any 2014 en la víspera de reis amb una ruta plena d'interrogants per endavant, ja que un tram d'aquesta ja l'havia realitzar la meva companya i la resta... estaria per veure, ja que anant amb mi pots començar caminant a Manresa i acabar a Andorra jeje Doncs bé, aquest cop ens decantem cap a la banda del Solsonés, terra "poc explorada" deixant de banda el Port del Compt,e així que agafem trastos, els tres gossos, jo l'Anna i tots ben enteforats a dins el 206 i carretera i ... poca manta, cap a Canalda ! Poblet de 4 cases i escaix, on el seu territori es conforma de pastures i explotacions agràries, per tant, un lloc tranquilíssim, normal, tothom a la rotonda prèvia a la gran senyalització a les pistes d'ski anava cap allà, i nosaltres en direcció totalment contrària jeje

Pel camí ens aturem a Solsona a fer un cafetó amb llet per acabar de despertar-nos i un entrepà per omplir una mica més l'estòmac que ens espera una llarga jornada ! Un cop arribades al poble, deixem el cotxe en un petit tros d'aparcament del "centre del poble" on es troba un cartell informatiu de les rutes properes. Des d'allà mateix iniciem la ruta amb una fora pujada, per anar obrint boca jeje, que ens arriba a la carretera on just a davant hi ha una pista que continua en la nostre direcció, la seguim i poc a poc ens endissem en el bosc i veure les majestuosa roca de Canalda de més aprop, uns quants metres més endavant ens trobem amb la primera fita que ens marca el Camí de la Roca de Canalda, el sender ens prepara un tramet que trapitgem una mica de neu i un airet força fresc ! A mesura que anem avanç, anem descobrint les cabitats que conté la gran paret i l'aigua que va caient de les estalactites congelades.

Algunes d'aquestes cabitats es troben arrant de sender, mentre que d'altres tens de fer alguna que altre peripècia per arribar-hi, i com cap de les dues estem senceres com per fer una mini-escalada, ho deixem corre, val més la nostre salut física que una bona foto (tot i que algú pot opinar el contrari jeje).

Anem ratallant metres al sender i ens tropem amb una gran roca anomenada el Ditet, primerament ens sorprenem pel nom, però un cop vist la roca en el bon angle es perfectament comprensible jeje Continuem avançant amb més cabitats i el sender arrant de roca, fins trobar-nos una construcció annexa a la roca, i on l'aigua regalimava en abundància per ella i la zona propiciava que la vegetació propera estigués completament congelada, aquí ens vem aturar una bona estona, per fer fotos de tota mena, mirar, reminar i que els gossos es remullesin una mica jeje vem tenir sort de trobar aquesta marevella ! Ja que l'Anna havia realitzat aquest tros de sender poques setmanes avanç i no s'ho va trobar ! 10 punts per nosaltres ! jeje

Es va costar feina deixar endarrera aquell indret tan peculiar però vem seguir endavant fins arribar a Ca la Rita, construcció en pedra seca annexa a la roca, on fa pocs anys (em sembla recordar que fins el 1980) i vivia la senyora Rita, doncs ben tranquila que deuria viure allà ! Les construccions del voltant, ja mig derruïes, sentre-veïa la seva utilitat de pou, de vivenda, de cuina, d'estable, ... tot funcional, fins i tot el petit forn ! A la "esplanada" de Ca la Rita vem fer un pit-stop per fer un mos i de pas degustra el lloc tan peculiar i les vistes !

Després d'apalancar-nos una mica massa toca decidir que fer, l'Anna apostava per ja tornar cap avall per la ruta ciruclar que seguida directe de la Ca la Rita, i jo, com no podia ser més, apostava per la circular però que donava la volta per d'alt la roca, s'ha de fer una mica de desnivell ja que hem vingut fins aquí !! Finalment convenço a l'Anna (als gossos no cal, que per ells els pocs quilometres que haviem fet era miseria jeje), així que agafem un petit senderó que queda just acabades les construccions de ca la Rita i que comença amb una petita pujada pronunciada, pocs metres endavant, ens topem amb un tancat de pastura, el creuem en línea recta i continuem pujant fins arribar a un altre cablejat i una pista, en situem a la pista i continuem a la nostre dreta i... amunt que fa pujada !!! Seguim la pista una bona estona, sempre seguint la nostre dreta, i cada cop la pujada resulta més pronunciada, l'Anna esta pensant en tota la meva familia i jo més contenta que unes pasques jiji 

I com és normal.. a més altura, més fresca i comencem a trepitjar neu, que va ser més abundant conforme anem avançant, arribem en una petita esplenadeta plena de neu que ens deixa davant nostre unes vistes fantàstiques de tota la Serra de Canalda, en aquest punt ens trobem una fita ben plantada al mig... que més endavant ens servirà pel camí de tornada

Seguim la pista cap amunt i finalment s'acaba en un mini-llac o un gran baçal jeje tot ben congelat i com bon nen petit sol fer, i nosaltres també, s'ha de provar de trepitjar per haviam si caiem a dins jeje (tot s'ha de dir que no es veia massa profunt, ja que semblava més una bassa que una altre cosa) el que més va disfrutar de la situació va ser el Jan, que desfilava sense cap preocupació pel mig de la bassa, la Nina i la Boti preferien corretejar per la neu ja força abundant dels voltants. Una bona estona més fent fotos de tota mena i videos de "com et caiguis o penso enviar a tot quisqui", temps profundament ben aprofitat jeje Posem seny als nostres caps i altre cop a decidir per on tirar. 

La pista s'acaba on la bassa, i un senderó segueix entre mig de la neu ben verge i alguna fita es veu... som-hi? jeje continuem pel senderó, seguint les fites de pedres, i ens endinsem en un preciós bosc de neu completament verge, els gossos s'ho pasen d'alló més bé, i nosaltres com si anessim per un bosc de conte ! Fantàstic ! Veus Anna com val la pena pujar una mica? jeje Una fita, dues fites, ... ens porten fins una petita collada, els Colls, i s'acaben les fites :( o no les sabem veure, cada cop hi ha més boira i més neu que ens priva de veure res en clar, tenia a la ment on era el pic de Puig Sobirà (des de un inici el meu destí era aquell, però m'ho callo, perquè sino l'Anna no hagués pujat jiji). Toquem de peus a terra, i ja hem fet prou arribant fins allà i no ens volem arriscar a cap caiguda tonta, desfem camí pel senderó fins arribar a la esplanadeta que ens hem aturat de pujada.

Allà decidim si investigar més seguint les fites o continuem desfent camí per la pista... evidentment, i com era d'esperar amb mi, anem a investigar fites ! jeje Cal dir que amb la gran esplanada en pendent costa entre-veure les fites o pista si no has passat mai, així que camina que caminaràs fins que veiem una fita al final de tot de l'esplanada i en el punt més baix de la pendent.

A partir d'aquí ens espera un bon senderó, per no dir trialera, amb trams parcialment congelats que no es va salvar ningú de relliscar, ni els gossos jeje El sender transcorre per la part nord de la Roca de Canalda i per un frondós bosc, molt xulu !! Ens arribem a un cel-obert, en que una fita col·locada als nostres nassos sortint del senderó ens fa agafar un camí erroni (per on volem anar), cosa que ens fa fer un anada i tornada ràpida al petit cel-obert, en que deseguida ens trobem una petita pista (senyalitzada.. xD) que ens condueix directament a una pista ample, i a pas lleuger arribem a una paret de llàgrimes congelades on l'aigua circula fresca i entremeliada.

Seguint la pista i a pocs mentres ja tornem a tenir l'inici de la ruta, desfem la primera pista fins arribar al cotxe !! Semblava que fariem poca cosa i al final ens hem fotut uns bons 12 km i escaix ! jeje

Aprofitem que estem al poblet per visitar l'esglèsia o millor dit, ermita romànica, molt recomenable, ja que força paculiar. Fem un petit mos avanç d'empendre camí cap a Manresa i carretera que ens espera una bona dutxa d'aigua calentona !! :))

Us deixo l'enllaç del track realitzat, a disfruatr-lo, salut i km's !!