Andorra - Refugi d'Angonella

Powered by Wikiloc

La ruta proposada s'inicia a la petita localitat de Llorts, Andorra, i en temporada de deixar endarrera l'hivern i obrir la primavera amb els desgels, fet que pujar a certes cotes pugui provacar desprendiments inesperats, per tant, i com sempre s'ha d'anar a la muntanya, preparats i amb precaució ! 

Carreguem la motxilla dels menesters necessàris, entre ells uns grampons, donat que si ens trobem neu caminarem per el tram que ens sigui possible i sino, marxa enrera i ja hi tornarem. La nostre fi és el Refugi d'Angonella.

Iniciem la ruta amb una forta pujada, que bé... durarà fins arribar al refugi jeje, Andorra... es lo que tiene !! No deixarem de seguir el recorregut del riu de l'Angonella fent camí pel sender rocos que a mida que anem avançant resultarà més lleuger i amb una travessa més amena, pel camí i poc avanç de travessar el riu Aiguarebre ens trobem una barraca, la Cabana de Sucarana, que el Jan si refugia de seguida per trobar una mica de sombra. La veritat que la cuesta esta costant més pel sol insoportable que per el desnivell, i nosaltres ben abrigats por si las moscas !

Seguim i unes cuantes pases més endavant creuem el riu Aiguarebre i que per sort tot seguit ens trobem amb un bosc frondós que ens farà de "sombrilla". Pugem pugem.. i no deixem de pujar fins a topar-nos (per fi) amb la neu que s'acumula en les cotes altes (cota 2.000 m) i gairebé al km 2,5 de la ruta. Toca posar-nos els grampons, valorar la profunditat i estat de la neu i... bueno el Jan ja fa estona que l'ha comprovat fent les seves persecucions de gamusinos imaginaris. 

Vistes a la vall, les Ferreroles i al Casmanya

Iniciat el tram de neu podem pendre un petit descans actiu per el "prat" que s'ens presenta al nostre davant, sempre anant alerta de no trepitjar per el traçat dels afluents del riu els quals es troben ocult per la neu però que es pot entreveure amb la tipologia de neu. 

Seguim avançant intentan no perdre de vista les senyals en les pedres o arbres, creuem un dels afluents per arribar al punt més conflictiu de la ruta: l'últim desnivell d'uns 200+ en escasos 700 m, els quals resultaran bastant eterns pel fet de fer un ziga-zaga entre el bosc proper per tal d'evitar la màxima pendent amb neu poc presa i d'aquesta manera solventar perills inecessàris. Anem trepejant el camí com podem sense perdre de vista la collada, punt de referència, entrant en trams sense neu i convinant un quita-y-pon de grampons una mica molest, evidentment el Jan més feliç que un nen amb una piruleta i preguntant-se el perquè de tanta volta amb lo fàcil que era anar pel dret, clar! amb 4 potes jo també !! jeje Segurament el traçat si no ens haguessim trobat neu, l'única dificultat present seria el desnivell.

Vistes desde la collada

A pocs mentres d'arribar a la collada, ens potem amb una noia i el seu company caní, gairbé com mirar-se al mirall ! jeje, ens creuem 4 paraules i acabem d'assolir la collada on ja podem veure el refugi... avanç repiraré de valent perquè la pujadeta se las traia la maldita ! jeje  Ens arribem al reufgi, i apoyo el pandero per fer un petit descans i disfrutar d'aire fresc, que per molta neu el sol queia de valent! El Jan es dedica a fer de les seves, com si no n'hagués tingut prou amb el pujadot ! En definitiva, objectiu complert: Refugi d'Angonella a 2.240 m d'altitud ! 

Ens apropem al mirador natural que gaudeix el refugi per fer les 4 fotografies de rigor (postureos varis jeje), ens impregnem la vista del paisatge blanc pero amb tons de que la neu seguix el seu curs de desgel i toca mentalitzar-nos per la baixada.

Refugi d'Angonella 2.240 m, amb el pic d'Arcalís a la dreta,
en front el port d'Arinsal i l'esquerra el pic de les Fonts

Els protagonistes no podem faltar !

Per evitar complicacions, realitzem el descens pel mateix lloc, ja coneixent el entrebancs que ens en trobat de pujada, resultarà més eficient i fàcil col·locar els peus on toquen a la baixada. Comentar que el camí senyalitzat no és el executat, sino el que queda al nord del petit surtint de pedra que estem borejant per la seva vessant sud. Avanç de inicia la baixada vem anar a fer el xafarder per el traçat correcte i no vem veure gens clar, així que vale más malo conocido que bueno por conocer. Realitzo el descens amb més o menys complicacions i quedant-me ben descansada al arribar al inici del "prat", el Jan ja el tenia buscant gamusinos 300 m més endavant... qui pogués ser gos en aquests moments !

Inici del descens, la collada la dreta de la fotografia

Tram peliagudo 

A partir d'aquest el descens es amé i seguint el mateix traçat que la pujada. Pel camí, just a l'inici de la neu ens trobem una familia disfrutar de les pilotes de neu i d'un picnic que tenien preparat, veient-lo em van venir ganes de demanar-lis un mosec jaja Em trec els grampons i ara sí, donar una mica de vidilla al descens i fent una mica correr-camina-correr. A 1 km i mig escas de Llorts ens trobem amb una parella pujant (com a dada, eren casi les 13:30h), els quals em comenten si queda molt pel... pic!!?? Pic? nois aneu molt equivocats! Veient la meva reacció, es "rebaixen" a voler arribar al refugi... ho sento pero no. Un d'aquells moments on es reflexa la inconcència d'anar a la muntanya, sense precaucions, sense material adequat, sense tenir un destí fixat, sense mirar-se un mapa avanç de començar una ruta, sense tenir en compte les inclemències del temps i el terreny on vas a caminar, no sóc una experta alpinista, ni potser tant sols muntanyera, però el que s'ha de tenir molt clar es que la muntanya no és un joc. 

Finalment arribem a Llorts, i descarreguem tota la indumentària a la furgo, el Jan encara te ganes d'agafar la pilota que té de comodin al seu transportí i anar-me  abuscar perque li tri.. no s'ens farà mai gran aquest gos ! jeje Després de un petit descans i estirament, arranquem la furgo cap a l'hotel, i ara si, el Jan a dormir i servidora a una bona dutxa d'aigua calent a esperar els esquiador per un bon dinar !

Espero us hagi agradat la ruta i la pugueu disfrutar vosaltres mateixos !!

Salut i km's !